Encara avui

Notes que l'aire crema els somnis maldestres
que bufa el focpassat dels records i les ombres.
Rellisca la memòria i fon evocacions, imatges;
i rostres i somriures i cossos es barregen
amb els ídols trencats d'antuvi i ses ofrenes.

Prens llavors com una copa la foscor dels seus ulls,
plens de tardor i capvespre, de promesa i silenci.
I crides els déus antics, la sobtada pregària,
invoques sense la fe d'abans, salmodiant-ne paraules.
I proves de reviure, tocar pell, ventre, cames...

Les mans subtils dibuixen les formes estimades,
i aparences devoren els ulls, i fantasmes; petonegen
els llavis l'aire ardent tot buscant-hi els seus llavis,
l'antiga font de foc, els pits, l'amor llarg... estimada!

Però no torna mai, completament, no encara,
no torna el seu somriure, ni la dolça paraula.
Només resten reflexos, esbiaixades promeses
que s'esmunyen a l'Hades com el fumde la cendra.