No forjaren els déus les teves armes esplendents
només per estendre cadàvers a les planes d'Ilion.
No fóra just que, enmig de tant dolor, de tant no-res,
no lluís el doble sol joiós amb què il·lumines,
quan se senten crits agònics innombrables,
la terra sacra del vell Príam, que crema ja per sempre.
Al regne d'Hades entra, en els ulls extraviats dels troians,
la teva ombra viva, impressa en les pupil·les mortes:
ídol inoblidable i fals, formós, terrible i immortal,
obra dels envejosos déus, els forjadors d'enganys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario